La càrrega ocasional, d'emergència o de Tipus 2 és aquella que es realitza amb un carregador portàtil connectat a una presa de corrent domèstica "schuko" de 230V. És una càrrega lenta que normalment ens permetrà carregar entre 8A i 10A (o fins a 16A si la instal·lació ho permet) o el que és el mateix entre 1,8 kW i 2,3 kW.
En aquest cas necessitarem un carregador portàtil que generalment ens hauran entregat amb el cotxe i trobar un endoll que sapiguem que té unes mínimes garanties d'haver estat instal·lat segons la normativa elèctrica vigent.
La càrrega utilitzant un punt domèstic dedicat o wallbox permet carregar a potencies més elevades que amb un carregador portàtil. En funció de la potència contractada a casa i la instal·lació que realitzem podríem carregar a:
Instal·lació monofàsica entre 16A i 32A podrem carregar a potencies entre 3.6 kW i 7,4 kW
Instal·lació trifàsica entre 16A i 32A podrem carregar a potencies entre 11 kW i 22 kW
Wallbox Pulsar Plus
Carregador de 7.4kW de potència, cable de 5 m, connector Tipus 2, WiFi, Bluetooth, OCPP, Interior/Exterior)
Cable de càrrega Tipus 2
Cable trifàsic que permet carregar fins a 32A o 22kW. Versió de 5, 8 i 10 metres. Bossa de transport inclosa.
Adaptador V2L MG
Permet convertir el port de càrrega en un endoll estàndard de 220V en tots aquells MG amb tecnologia V2L.
Adaptador V2L KIA
Permet convertir el port de càrrega en un endoll estàndard de 220V en tots aquells KIA amb tecnologia V2L.
A dia d'avui no existeix un registre oficial i consolidat de punts de recàrrega públics que sigui consultable pels usuaris. Existeix això sí, el Punto Nacional de Acceso que dona compliment al reglament 2015/962 de la Comissió Europea i posa a disposició aquesta informació. El problema és que aquesta informació ha de ser utilitzada per un tercer per tal de poder ser presentada. És a dir, és una informació "en brut" que Google Maps, Waze, TomTom o qualsevol altra aplicació pot consultar per fer-la disponible a l'usuari final.
Teniu els detalls tècnics a la 🔗web de la DGT
A nivell d'Institut Català de l'Energia es manté també un mapa a partir de les dades obertes del departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Aquí teniu el 🔗mapa i aquí l'accés a les 🔗dades obertes.
La Comissió Europea també té el seu projecte de mapa a nivell europeu on amés de punts de recàrrega elèctrica també hi trobareu moltíssimes dades sobre mobilitat. Podeu accedir-hi des 🔗d'aquí.
Fora dels organismes públics segurament el mapa "privat" amb més dades de casa nostra sigui el de l'empresa barcelonina 🔗Electromaps.
A mode de resum aquesta és la dimensió de la xarxa pública a Catalunya (amb dades de l'abril de 2024) en les seves 4 modalitats: xarxa súper ràpida, ràpida, semi ràpida i lenta.
La xarxa super ràpida la conformen estacions de grans operadors com Tesla, Ionity, EndesaX o Iberdrola. Tot i que encara no s'està implantant de manera directa dins de les pròpies estacions de serveis de les autovies, sí que els punts que hi ha actualment estan estratègicament situats als accessos de les principals carreteres del país.
Aquesta xarxa està formada per nous punts instal·lats per operadors que volen donar un servei de càrrega ràpida en corrent continua però sense arribar a oferir prestacions d'alta potencia. En aquest grup estan inclosos també tots els punts (la majora de 50 kW) que van ser instal·lats amb l'impuls de l'ICAEN amb el pla PIRVEC entre el 2016 i el 2019.
En aquest grup estan inclosos una gran diversitat de punts tant en corrent continua com en corrent alterna. Gran part d'aquesta xarxa la formen els 380 punts de 22kW en corrent alterna trifàsica que permeten carregar dos vehicle simultàniament a 11kW. També estan inclosos aquí els punts de corrent continua a 32kW instal·lats per molts ajuntaments.
En aquest grup trobem una gran varietat de punts de carrega en destinació o "càrrega d'oportunitat": hotels, centres comercials, centres de treball, aparcaments, etc...